A CONTRA INCENDIS BALSAMAR instal·lem i mantenim sistemes de detecció i prevenció d’incendis. Entre aquests sistemes, l’extintor és el sistema més conegut.

L’extintor va ser inventat per William George Manby, un capità que va pensar en un instrument que ajudés a extingir el foc amb millor efectivitat. Va observar la incapacitat d’un grup de bombers d’Edimburg per arribar als pisos superiors d’un edifici en flames.

El primer extintor era un aparell de quatre cilindres, tres amb aigua i un altre amb aire comprimit, que servia perquè el líquid sortís a pressió. Va ser patentat al Regne Unit el 1839.

Aquest dispositiu va ser modificat el 1905 quan es va substituir l’aigua per bicarbonat sòdic.

Els primers extintors portàtils autèntics van aparèixer a finals de la primera dècada del segle XIX. Tenien ampolles de vidre amb àcid que, al trenacar-se, descarregaven l’àcid amb una solució de sosa i generaven una barreja amb suficient pressió de gas com per expulsar la substància.

Els extintors d’aigua, activats per cartutxos, es van introduir a finals dels anys 20. El 1918 es va desenvolupar una solució anticongelant de metalls alcalins denominada “corrent cargada”.

El 1959 apareixen els extintors d’aigua acumuladors de pressió, que en 10 anys reemplacen gradualment els models de cartutxos.

El 1969 als Estats Units s’interromp la fabricació d’extintors d’inversió.

El primer extintor d’escuma apareix el 21917. El seu aspecte i funcionament s’assembla molt als extintors d’àcid i sosa. S’uitlitzen progressivament al llarg dels anys fins que als anys 50 els extintors en pols aconsegueixen la màxima acceptació.

Actualment la tecnologia ha canviat substanciament el funcionament d’aquests sistemes d’extinció. A CONTRA INCENDIS instal·lem, comprovem i mantenim extintors de darrera generació a Mataró, a Barcelona i a Girona.